El meu propi aprenentatge de NTICEDU en forma de cas (Part II)

Història completa

Entrevistador: Hola, bon dia. M’agradaria que com a estudiant de l’assignatura de NTICEDU m’expliquessis la teva experiència havent-la dut a terme com a estudiant aquest quadrimestre. Laia: Ha estat una assignatura que m’ha sorprès ja que me l’esperava diferent en molts aspectes, tant de contingut com de metodologia. Entrevistador: Quins eren doncs els objectius d’aprenentatge? Laia: En general es partia dels coneixements previs i a partir d’aquí, sempre mitjançant una metodologia que fomentés el constructivisme, és a dir, que cada estudiant a partir de les activitats que ens van plantejant, va elaborant el seu propi coneixement. Aquest mètode constructivista sempre ha procurat que l’aprenentatge fos significatiu, és a dir, que els alumnes fóssim conscients de perquè calia fer aquella activitat, aquella tasca i quin tipus d’aprenentatge en podríem treure. Entrevistador: I quines són aquestes activitats que heu realitzat? Laia:  En aquesta activitat hi ha hagut diferents tipus d’activitats. Es va començar l’assignatura havent de fer una presentació en un fòrum de l’aula virtual i calia crear un blog personal. A partir d’aquí van començar les quatre activitats de l’assignatura. La primera consistia en fer un document amb una autoavaluació sobre el nostre propi nivell de coneixement sobre les noves tecnologies. La segona era un debat virtual en el que cada estudiant tenia una posició (sòciodeterminista o tecnodeterminista) i havia d’intervenir en diferents fils sobre temàtiques diferents. La tercera activitat consistia en elaborar un mapa conceptual i fer un informe de síntesi del debat. I finalment la quarta activitat era el projecte final l’objectiu del qual era dur a terme una pràctica educativa aplicant les noves tecnologies per aconseguir els objectius educatius plantejats. Finalment a part de les activitats exposades, calia autoavaluar-te, i elaborar un parell de casos en format kite segons Jonassen i fer una coavaluació entre companys d’aula. Entrevistador: I com veus la necessitat de les noves tecnologies en educació? Laia: Doncs realitzant aquesta assignatura he confirmat la necessitat de l’ús d’aquestes noves tecnologies en educació. Per moltes raons, perquè faciliten la feina de l’aprenent i de l’ensenyant, perquè és molt més engrescador per ambdues parts i perquè és totalment necessària una formació amb aquestes eines per a la futura vida professional i personal dels aprenenents. Entrevistador: Molt bé, em sembla coherent la teva perspectiva vers la tecnologia educativa i l’educació. Què és el que més t’ha agradat de l’assignatura? Laia: El que més m’ha agradat ha estat la variabilitat d’activitats i sovint la llibertat que tenies en decidir el format d’algunes coses, la tecnologia que empraries i fins i tot el fet de treballar en parella o no. Entrevistador: I què és el que menys t’ha agradat? Laia: Podria dir que se m’ha fet feixuga la dedicació que comportava, calia estar força pendent de l’aula virtual, les activitats requerien força dedicació i potser al tractar-se d’una assignatura de pocs crèdits m’esperava una dedicació menys intensa. Entrevistador: Així doncs, com t’has organitzat per a l’elaboració de les activitats? T’ha costat molt? Laia: La veritat és que una mica perquè al tractar-se duna llicenciatura a distància, jo estava acostumada a establir el meu propi ritme en les activitats tot i complir evidentment els terminis. En canvi a NTICEDU calia anar a un ritme més constant i no et permetia portar el tempo tant a la teva manera. Entrevistador: Hi ha noves tecnologies que has après amb la realització d’aquesta assignatura? Laia: N’hi ha algunes que les he dut a la pràctica i altres no. He après a fer un blog, a gravar i penjar arxius d’audio, a elaborar mapes conceptuals amb el cmaptools, que feia temps que no l’utilitzava. Bàsicament això. Però sí que a nivell teòric he après a reflexionar sobre conceptes i models més científics com seria el model d’argumentació de Toulmin o bé l’esposició de casos segons un model kite de Jonassen. Entrevistador: Creus que els fòrums i intervencions dels teus companys t’han estat útils per a la teva formació? Laia: La veritat és que jo he estat poc activa en els fòrums però sí que n’he consultat perquè moltes vegades quan em sorgia un dubte, aquest ja s’havia plantejat en algun fòrum i llavors en podia fer servir la resposta per solucionar el meu problema. Entrevistador: Així doncs, ara que ja has acabat l’assignatura, podries dir que n’estàs contenta d’haver-la fet? Laia:La veritat que tot i que en algun moment se m’ha fet feixuga, ara que miro enrere estic contenta d’haver-la seguit i crec que el seu contingut és força interessant. També he de dir que quan estudies i treballes una assignatura que requereix aquest grau d’implicació, sovint se’t fa més feixuga, però això no vol dir que no sigui interessant; simplement costa més seguir-la. Entrevistador: D’acord, doncs moltes gràcies per la teva col·laboració i per haver compartit la teva opinió i experiència. Fins aviat. Laia:Moltes gràcies per la teva dedicació i escolta. Ha estat un plaer.